The Expression of Evidentiality in Spoken and Written Texts: Empirical Approaches to Romance Languages

Evidentiality is a grammatical category that encodes information source as its primary meaning. The information can be: acquired through direct perception, reported by others (hearsay) or inferred by the speaker upon considering the information that is available. Languages with an evidential grammatical category have morphemes with a primary evidential value (Aikhenvald 2004). Nevertheless, Romance languages, like many other languages, have a tense- modal system and lack an evidential grammatical category, instead of which several lexical units or certain constructions convey information source. This special issue is devoted to some of those items, such as modal adverbs, evidential meanings developed from tenses such as the conditional, and certain (semi)grammaticalized markers using SAY-verbs and SEE-verbs. These evidential strategies are good examples of the lexical-grammatical continuum (Cornillie 2007b, Squartini 2008, Pietrandrea 2007, Diewald & Smirnova 2010)

Inference and emergence of evidential values in Old Catalan

En aquest article volem descriure els valors evidencials que desenvolupen el verb parèixer i la perífrasi verbal deure + infinitiu en català antic i explicar com s’han generat. Es tracta de dos recursos bàsics per a l’expressió de l’evidencialitat inferencial que han seguit un procés de canvi semàntic paral·lel. L’estudi d’aquest procés, que s’ha fet amb dades de corpus analitzades amb una metodologia cognitiva, revela que l’aflorament dels nous valors es pot explicar com a resultat d’un procés de gramaticalització en què, a poc a poc, hi ha una major subjectivació, tendència que s’explica, en darrer terme, pel mecanisme de la inferència invitada (Traugott & Dasher 2002). A més, l’anàlisi dels diferents valors evidencials ens ha permès constatar que cal una classificació més detallada de la tipologia tradicional d’evidencials d’inferència (Willet 1988), i és per a superar aquestes limitacions que hem aplicat la proposta de Squartini (2008). En definitiva, tot plegat ens ha possibilitat obrir una línia de recerca sobre els marcadors evidencials d’inferència i el procés de canvi lingüístic que els genera en llengües com el català en què no hi ha una categoria gramatical evidencial.The aim of this paper is to describe the evidential values developed by the verb parèixer (‘seem’) and the modal periphrasis deure (‘must’) + infinitive in Old Catalan, and to explain how they arose. These two ways of conveying inferential evidentiality have undergone a parallel process of semantic change. The study of this process, which has been carried out basing on corpora data analyzed from a cognitive perspective, reveals that the rise of new meanings can be explained as a result of a grammaticalization process. Grammaticalization entails a progressive process of subjectification, which can be accounted for through the mechanism of invited inferencing (Traugott & Dasher 2002). Moreover, the analysis of different evidential senses allows us to confirm that a more fine-grained analysis of the traditional typology of inferential evidentiality is needed (Willet 1988). In order to overcome these limitations we have applied Squartini’s (2008) proposal. In short, this study could open a door for a new line of research about inferential evidential markers and the process of linguistic change that generated these markers in languages with no evidential grammatical category like Catalan.Aquest treball ha estat fet al si de la beca FPU (AP2008-04301) del Ministeri d’Educació del Govern d’Espanya i de la plaça d’investigador en formació (REF. I-PI 28/11) del programa PROMETEU de la Generalitat Valenciana, i s’inclou en la matriu de l’Institut Superior d’Investigació Cooperativa IVITRA [ISIC-IVITRA] de la Generalitat Valenciana (ISIC/012/042), en l’activitat dels projectes Digicotracam (Programa PROMETEU per a Grups d’Investigació en I+D d’Excel·lència, Generalitat Valenciana [Ref.: PROMETEU-2009-042], «aquest és un projecte cofinançat pel FEDER de la UE»), «Gramàtica del Català Antic» (finançat pel MICINN [Ref.: FFI2009-13065/FIL]), «Constitució d’un Corpus per a la Gramàtica del Català Antic» (finançat per l’IEC [IVITRA-IEC/PT2008-MARTINES01]), «Preparació de la proposta de projecte europeu Digital Library of Multilingual Translations of Europe - International Virtual Institute of Traslation» - DILIMTE-IVITRA [ICT-2007.4.3] (finançat pel MICINN [Ref.: FFI2008-02182-I]), «Biblioteca Digital Plurilingüe del Mediterrani-IVITRA» (finançat pel MICINN [Ref. FFI2010-09064-I]), «Gramàtica del Català Modern (1601-1834)» (finançat pel MINECO, Ref. FFI2012-37103) i el «Grup d’Investigació en Tecnologia Educativa en Història de la Cultura, Diacronia lingüísticai Traducció» (finançat pel Vicerectorat de Tecnologia i Innovació Educativa de la UA [Ref. GITE-09009-UA])

Evidentiality in Spoken Catalan. The Evidential Marker "diu que"

This study deals with an Catalan evidential marker without a written tradition, but mainly an oral one: diu que (‘(s)he.says.that’, ‘it is said that’), a Romance correlate for dizque (Spanish) or dice che (Italian) (cf. Travis 2006, Cruschina 2015, Alcázar 2018). The spoken, dialectal and, to some extent, residual nature of this marker forces us to search for different sources in order to approach it. The study focuses on the oral recordings of Museu de la Paraula [Word Museum] —an ethnological archive with monological spoken texts— will be completed with the examination of the first results of the colloquial corpus Parlars —a dialectal and informal corpus with monological and dialogical spoken texts. The analysis of diu que and the corpus data show a partially grammaticalized construction with a reportative evidential value. A mirative extension can be also found, but not a pure epistemic meaning. Also, the rise of diu que has been seen as an example of grammatical constructionalization with a tendency towards more subjective meanings, from a quotative strategy to a reportative evidential marker. Related markers such asque diu que or the conventional formula to begin tales això diu que era have been attested

Gramaticalització i subjectivació de la modalitat en català antic: un estudi de corpus de les perífrasis verbals <deure + INF> i <haver (a/de) + INF>

Aquesta recerca s'ocupa de l'evolució semàntica de les perífrasis modals en català antic, des d'una perspectiva cognitiva. És un estudi de corpus que descriu la gramaticalització de les perífrasis, des que es formen en la llengua llatina fins a la fi del s. XVI. En aquest procés s'observa que des dels significats modals prototípcs, la necessitat deòntica i la necessitat externa, afloren un fum de matisos nous al voltant del futur i l'evidencialitat inferencial. Això provoca canvis en la configuració de la xarxa semàntica i les relacions entre els sentits de cada categoria (Geeraerts 1997). En aquest sentit la gramaticalització d'aquestes perífrasis palesa les regularitats interlingüístiques del canvi semàntic (Traugott & Daser 2002). Aquest estudi reflexiona sobre el canvi semàntic, el mecanismes que hi intervenen i les motivacions que el provoquen. En el marc de la Gramàtica Cognitiva de Langacker (1987, 1991a, 1999b) i les aportacions de Pelyvás (1996, 2000, 2006), es descriu el canvi semàntic en termes d'una atenuació de la força i una progressiva subjectivació. Les construccions evoluciones en la mesura que els usos nous mostren un esquema conceptual diferent del convencional. En efecte, en el cas de les perífrasis i s'observen canvis en l'esquema conceptual quan afloren els valors de futur i els inferencials, amb la qual cosa la interacció de forces s'esvaeix i deixa al descobert la conceptualització del parlant, el qual esdevé locus de potència

Evidencialitat en català oral. El marcador evidencial diu que

This study deals with an Catalan evidential marker without a written tradition, but mainly an oral one: diu que (‘(s)he.says.that’, ‘it is said that’), a Romance correlate for dizque (Spanish) or dice che (Italian) (cf. Travis 2006, Cruschina 2015, Alcázar 2018). The spoken, dialectal and, to some extent, residual nature of this marker forces us to search for different sources in order to approach it. The study focuses on the oral recordings of Museu de la Paraula [Word Museum] —an ethnological archive with monological spoken texts— will be completed with the examination of the first results of the colloquial corpus Parlars —a dialectal and informal corpus with monological and dialogical spoken texts. The analysis of diu que and the corpus data show a partially grammaticalized construction with a reportative evidential value. A mirative extension can be also found, but not a pure epistemic meaning. Also, the rise of diu que has been seen as an example of grammatical constructionalization with a tendency towards more subjective meanings, from a quotative strategy to a reportative evidential marker. Related markers such asque diu que or the conventional formula to begin tales això diu que era have been attested.Aquest estudi s’ocupa del marcador evidencial diu que, que no té una gran tradició escrita en català, però que s’usa oralment i és equivalent al dizque de l’espanyol o dice che de l’italià (cf. Travis 2006, Cruschina 2015, Alcázar 2018). El fet que aquest marcador siga prolífic especialment en registres orals, en els dialectes catalans i que estiga en decadència entre el jovent en dificulta l’estudi i, per això, cal buscar en diverses fonts per acostar-s’hi. Aquest article analitza els enregistraments orals del Museu de la Paraula —un arxiu etnològic amb textos orals monològics de valencians— i els primers resultats del Corpus Parlars, un corpus dialectal i col·loquial de textos orals monològics i dialògics del valencià. L’anàlisi de diu que i el conjunt de dades dels corpus mostren una construcció parcialment gramaticalitzada amb un valor evidencial reportatiu. També trobem un valor admiratiu o de sorpresa (mirativity) i certs matisos epistèmics pragmàtics. El sorgiment de diu que pot analitzar-se com un exemple de construccionalització gramatical que tendeix cap a valors més subjectius: des d’un verb per a indicar l’estil directe reportat fins al marcador evidencial reportatiu. També es documenten altres marcadors relacionats, com ara que diu que i la fórmula rutinitzada per a encetar contes això diu que era.This research was financed by the project Gestión de la Información y Estructuración Lingüística [Information Management and Linguistic Structuring] (GestInf), of the Spanish Ministry of Science, Innovation and Universities (FFI2017-85441-R) and by the project Variación y cambio lingüístico en catalán. Una aproximación diacrónica según la lingüística de corpus [Variation and Linguistic Change in Catalan. A diachronic approach according to corpus linguistics] (VARIALINGCA) also of the Spanish Ministry of Science, Innovation and Universities (FFO PGC2018-099399-B-I00). This work was additionally supported by the research group “Linguistic Variation in Catalan (VaLingCat)”, University of Valencia (Ref: GIUV2017-397) and by the project Elaboració d’un corpus oral dialectal del valencià col·loquial [Preparation of a Dialectal Oral Corpus of Colloquial Valencian] (CorDiVal), funded by the Valencian Government (Generalitat Valenciana, Ref. GV/2017/094)

"Exigua pars est vitae qua vivimus. Ceterum quidem omne spatium non vita sed tempus est” : divagazioni semantiche (e lessicali) su spatium e sui suoi esiti romanzi

diasistema latino, attestato in tutta la discretio della lingua che ci è dato conoscere dai testi, spatium manifesta una sorta di liminarità concettuale con tempus che solo a partire da un certo momento si scioglie nella complementarità dell’estensione spaziale e di quella temporale. Muovendo da questi presupposti, questo contributo cercherà di evidenziare la complessa stratificazione semantica di questa lessia di basilare importanza giacché connessa con categorie fondanti per l’esperienza umana tanto dal punto di vista cognitivo, tanto da quello linguistico e pragmatico. Esaurito l’excursus interno al latino si guarderà allora alla continuazione romanza, per cercare di capire se e in quale parte del lessico permangano tracce di quell’originaria complessità di spatium risolta probabilmente prima a livello “lessicografico” che semantico-concettuale